Dia 2. En una campanya en què tot està mil·limetrat, avui Duran i Lleida ha utilitzat la seva habilitat dialèctica per deixar-nos dues perles fora del guió. Ha estat un dissabte profitós, en aquest sentit. La pregunta d’un empresari osonenc durant un dinar a Vic ha obert les portes de l’espontaneïtat del candidat de CiU. Parlant sobre la poca conveniència per a Catalunya d’una majoria absoluta popular al Congrés, Duran ha recordat la carta de Daniel Fernández en què qualificava CiU de mariachis. I allà ha vist el camí del gol. Duran ha driblat el PP, ha encarat el PSOE i ha decidit recrear-se en la figura de Daniel Fernández (PSC) sentenciant “prefereixo ser mariachi de Catalunya que palmero del PSOE”. Aplaudiments i somriure general a la sala, a banda d’una expressió de petita victòria (dialèctica) en el rictus de Duran.
Deia que el dia ha estat profitós perquè ha començat amb la rèplica del mateix Duran i Lleida a Felipe González quan el líder-tòtem socialista va dir que treballa molt més que Duran. En el rerefons, la polèmica pel PER andalús. Duran i Lleida li ha etzibat avui: “Si González treballa tant, ja sabem qui li ha estat fent la feina a Zapatero. Per tant, González també és responsable de la situació que tenim.” Han estat els dos records del dia per al PSC.
Al matí, Duran i Lleida s’ha trobat amb representants de cases regionals espanyoles a Barcelona. Sala plena al Museu de la Xocolata de BCN d’andalusos, extremenys, gallecs, manxecs i aragonesos amb ganes de matisos: els de Duran quan ataca la cultura del subsidi. El candidat de CiU no s’ha amagat i ha tornat a criticar obertament el PER. Això sí, deixant clar que mai ha volgut ofendre ningú i matisant el seu missatge més que altres dies (amb públics diferents). Sentit comú, segurament. Avui les explicacions han semblat convèncer el personal.
Ah!, i un últim detall. Divendres passat, Jordi Barbeta va preguntar a Josep Antoni Duran i Lleida, a El món a RAC1, presentat per Jordi Basté, si pensava explicar el pacte fiscal en castellà durant la campanya per intentar guanyar vots entre habituals del PP o el PSC. Duran Lleida va dir que no calia. Per si de cas, suposo, avui, que ha seguit fent tot l’acte en català, ha reafirmat en castellà allò que volia que quedés clar. Com, per exemple, que es pot defensar que el pacte fiscal és bo per a Catalunya independentment del sentiment catalanista del possible votant.
