Dia 10. Avui Duran i Lleida s’ha mullat. Li hem ofert la possibilitat de participar a la porra que fem els periodistes que seguim la seva campanya electoral i no s’ho ha pensat dues vegades. Segurament juga amb avantatge, ja que nosaltres tenim les enquestes que publiquen diaris com La Vanguardia (les fa l’Institut Noxa, que no acostuma a fallar) i Duran, òbviament, té les que faci Convergència i Unió, que les fa. A la fotografia, el moment en què feia la seva predicció. Empat a 15 diputats entre PSC i CiU, 12 diputats per al PP, 2 per a Esquerra Republicana i 3 per a Iniciativa. Duran ha fixat la participació en el 60%.
Això passava avui, que el candidat ha viatjat amb nosaltres (els periodistes) fins a Reus, la ciutat que CiU ha triat per fer l’acte central de campanya amb Duran, el president Mas, l’expresident Pujol, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i els candidats de les quatre províncies catalanes a les eleccions del 20-N. Avui podem dir que Duran i Lleida ha enterrat els mariachis. Ja he explicat que aquest ha acabat els mítings de la primera setmana dient “prefereixo ser mariachi de Catalunya que palmero del PSC”, com a colofó a discursos en què criticava els socialistes concretament i el tripartit en general. Mig en broma, mig seriosament, als mítings assegurava que acabava així perquè l’hi havíem demanat nosaltres. Per això avui els periodistes hem volgut rebre Duran i Lleida amb una melodia ranxera, que ha començat a sonar, puntualment, quan ha pujat a l’autocar. La cançó triada era El rey. Duran ha encaixat la broma amb simpatia i esportivitat i hem convingut que ja no calia acabar més mítings amb la frase en qüestió. Segur que el candidat de CiU n’acaba trobant una altra. Esperem a veure quina. Així ha anat la rebuda dels periodistes al candidat.
D’avui em quedo amb algunes dades: que a Barcelona i Girona CiU i PP es disputen un diputat que deixaria els nacionalistes en una forquilla de 8/9 a la capital catalana i de 2/3 a Girona; que a CiU creuen que és el moment d’estrènyer per intentar guanyar per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya davant un PSC que, tot i la patacada catalana (les enquestes apunten que perdria 10 diputats), com a la resta d’Espanya, podria guanyar les eleccions a casa nostra; i una frase contundent del president de la Generalitat, Artur Mas: “Si a Madrid hi ha majoria absoluta del PP i a Catalunya una Convergència i Unió dèbil, hem begut oli.”
