Pol Marsà ha moderat la tertúlia amb Francesc-Marc Álvaro, Gemma Calvet i Àlex Sàlmon. Amb ells hem analitzat l’actualitat de la jornada.
Angela Merkel i François Hollande s’han reunit a París. La cancellera alemanya dóna suport a les polítiques de creixement sempre que la solidaritat estigui lligada a la disciplina dels països amb problemes. Hollande, en canvi, és favorable a ajudar aquests països amb mecanismes, com els eurobons, que puguin evitar la pressió dels mercats. Un punt que els distancia i que marcarà les pròximes hores, sobretot després que la mateixa Merkel hagi deixat clar que mentre visqui no hi haurà eurobons. O dit d’una altra manera, els alemanys no volen pagar els deutes dels països que no han fet els deures. Espanya i Itàlia esperen un compromís perquè el BCE o la Comissió Europea injecti els diners dels rescats bancaris directament a les entitats, opció que, d’entrada, els socis comunitaris rebutgen.
En un altre ordre de coses, creix el nombre d’independentistes a Catalunya. O, si més no, els catalans que aposten per la independència atès el context polític i social. Així ho revela l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, que depèn de la Generalitat i que es basa en enquestes fetes entre el 4 i el 18 de juny. Per primera vegada, hi ha una majoria d’enquestats que votaria que sí si ara es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, concretament el 51,1%. Un 21,1% hi votaria en contra. També per primera vegada els catalans situen com a opció preferent que Catalunya sigui un estat independent, per davant de fórmules com un estat dins una Espanya federal, una comunitat autònoma o una regió d’Espanya. L’opció de l’estat propi ha crescut més de 9 punts en un any i mig, i gairebé s’ha triplicat des del 2006.
