“El 2 de octubre de 1936 nació en Lope de Rueda, núm. 21, un niño raro, un niño lobo, al que su familia y sus amigos llamaban Nano, que vivió siempre como un reptil, como una oruga, como un cartujo: encerrado en su piel, en su capuz, en su celda.” Així es presenta Fernando Sánchez Dragó a Esos días azules. Memorias de un niño raro. Es tracta del primer volum de les seves memòries, 500 pàgines on desgrana la seva infància i adolescència.
Sánchez Dragó ha explicat les claus de la seva vida, com haver consumit drogues “per descobrir qui som i d’on venim”. També ha confessat que la luxúria és el pecat capital que el domina i que l’ha conduït a “excessos”. En relació al moviment dels indignats, ha titllat l’autor d‘Indigneu-vos!, Stephane Hessel, de “capellanet” que ha escrit un llibre “que no diu res”. Finalment, s’ha autodefinit com a “antisistema dels antisistema” i ha explicat que “els assembleistes destrueixen la democràcia, com va passar a Atenes.”
25/10/2011 a les 15:44h per Susanna
A mi m’agradaria preguntar-li si ja ha superat la seva atracció cap a les noies joves
30/10/2011 a les 22:43h per tritonet
Fernando Sánchez Dragó és políticament incorrecte i sempre provocador. Les seves declaracions s’han de prendre en aquest sentit, i ell ho fa pel nostre bé, manifestacions com aquesta són com una bufetada per fer-nos despertar de la letargia i el gregarisme al qual estem sotmesos pel poder.