L’advocat penalista José Ángel González Franco qüestiona l’interrogatori a Iñaki Urdangarin

José Ángel González Franco, advocat penalista, ha estat entrevistat al programa 8 al dia amb Josep Cuní i ha criticat els judicis paral·lels i les filtracions a la premsa: “El que sembla excepcional és que un jutge instructor arribi fins al punt de valorar la conveniència o no de les declaracions.”

Preguntat per les declaracions que han transcendit a la premsa i la durada de l’interrogatori, González Franco ha dit: “Ni és normal ni és bo, i a més és constitutiu d’un delicte de revelació de secrets.” I ha afegit: “És anòmal i no és freqüent que un interrogatori duri aquestes hores i no és del tot aconsellable (…) perquè no garanteix una predisposició natural de l’imputat per estar a gust i fresc.”

Montserrat Nebrera i Juan José López Burniol han participat en la tertúlia que ha moderat Josep Cuní.

Durant la compareixença de dissabte, Urdangarin va assegurar que el seu paper al capdavant de l’Institut Nóos era purament institucional, i que era el seu soci, Diego Torres, qui s’encarregava de la comptabilitat . Malgrat això, el duc de Palma va acabar admetent l’existència d’un compte a Suïssa que hauria servit per ingressar diners per l’assessorament en la internacionalització d’Aigües de València, una afirmació que el seu advocat, Mario Pascual Vives, ha negat.

Un altre cas en què el jutge sospita que Urdangarin va tenir un paper més enllà de la funció institucional és l’afer dels Jocs Europeus. Una vegada més, el duc de Palma carrega tota la responsabilitat a Torres, però el jutge Castro ha obert una línia d’investigació per descobrir si els diners destinats als Jocs i cobrats de la Generalitat Valenciana s’haurien desviat a comptes a l’estranger.

Urdangarin admet haver seguit fent negocis l’any 2008 amb Torres malgrat l’avís de la casa reial dos anys abans. Segons Urdangarin, la casa reial li hauria demanat que deixés de fer negocis amb fons públics, procedents de comunitats autònomes o ajuntaments, i que ell, un cop acabades les activitats amb Nóos, s’hauria dedicat a negocis privats. Segons el gendre del Rei, aquesta actitud va ser correcta.