Programes

’8 al dia’ migdia, 11 de setembre del 2012

En aquesta edició especial de 8 al dia amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, Josep Cuní ha entrevistat Àngels Folch, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana.

Comentaris

7 Comentaris

  1. 11/09/2012 a les 19:42h per domenec Domenech

    Perque no es fan vistes aeries de la manifestació per enviarles a Espanya?
    Salut. Domenec Domenech

  2. 11/09/2012 a les 19:44h per Jose Luis villas

    Espero que els politics catalans sapiguin gestionar el que els hi ve a sobre . Hi que preparin la transició com es degut.

  3. 11/09/2012 a les 20:01h per Josep

    Cuanta gente había en la plaza Tahir de El Cairo y fue noticia mundial, no llegaba al millon…………

  4. 11/09/2012 a les 21:00h per joan

    Sovint, als que creiem que l’independència no portaria la solució de tots els problemes se’ns diu que no tenim arguments per defensar aquesta postura, que en realitat ens movem per temes identitaris, o per resistència a trencar amb l’establert. Però hi han molts motius pràctics que tenen tanta o més credibilitat que la dels sobiranistes.

    En primer lloc, disposar nominalment de més diners no significa que tothom millori la seva qualitat de vida. I no cal anar a buscar paisos com Nigèria. Els Estats Units d’Amèrica són el país més ric del món, però al mateix temps on hi ha més pobresa entre els estats civilitzats. Què em fa pensar que una Catalunya independent seguiria aquest camí? Doncs la composició social. Catalunya és més rica que la mitjana de l’Estat, això és evident. I la riquesa està distribuida d’una forma molt concreta.

    Jo visc a un barri amb una població molt heterogènea: hi ha catalans de tota la vida, i també descendents de les onades migratòries que s´han anat succeïnt des de fa un segle. Us puc assegurar que en el 95% dels casos, les senyeres i estelades penjen dels balcons dels edificis més cars, més nous, amb places de parking… No és un estudi gaire científic, ja ho sé, però crec que marca una tendència. D’aquesta observació en puc treure dues conclusions:

    - Que quan diuen que Espanya ens està asfixiant, està clar que no ho diuen per ells.
    - Que el que tenen ho han aconseguit sense esforçar-se, perquè qualsevol que ha sofert moltíssim per aconseguir una certa seguretat a la vida no s’arriscaria a perdre-la apostant per un canvi que ningú sap a on portarà.

    Com poden persones suposadament prudents llençar-se a un canvi tan radical d’organització administrativa i de relacions internacionals? Quina garantia tenen que el sector econòmic on treballen no deixi d’existir degut a les impredictibles interaccions causades per la nova situació? Hi ha tota una serie de conseqüències derivades d’una declaració d’independència que es veu no han tingut en compte.

    Els partidaris de l’independència defensen que l’Estat Català continuaria a la UE. No crec que s’adonin que Europa no té cap poder com a tal, a l’Unió Europea qui mana són els estats. I molts d’aquests estats tenen regions que si veiessin amb quina facilitat podrien deixar de pertanyer d’un país més pobre o amb altra cultura i es podrien animar a seguir els nostres pasos, així que els estats establerts actualment no estarien gaire i.lusionats amb aquesta perspectiva. I quedar fora de l’Unió Europea podria ser un escenari interessants per alguns, però us asseguro que, per l’independentista tipus, seria el pitjor dels seus malsons. Ara suposem que finalment una Catalunya independent tornés a entrar a la UE. Tindria un estat de 40 milions d’habitants en contra seva, i un altre dels grans (França) si continuen amb les reivindicacions territorials per la Catalunya Nord. Algú dubta que Espanya usa la seva força com a estat gran per defensar els productes catalans, com el cava, a Europa? La cosa canviaria molt amb l’indepenència. I, evidentment, dins o fora la UE, el boicot als productes catalans seria segur, i encara que hi han altres mercats, per a molts productors els costaria molt entrar-hi, no només fem productes de luxe o ben diferenciats.

    Jo soc una persona humil, i vull viure en una societat que estableixi mecanismes per que no em trobi sense serveis assistencials. Vull que qui faci les lleis tingui en compte el meu estracte social. I sé que un govern que ha de fer lleis per Catalunya i Andalusia tindrà més sensibilitat social que un govern que només les ha de fer per Catalunya, perquè ens ha de contentar a tots, gent benestant i també a molta gent modesta. Això és va poder apreciar amb el tema del PRODI, per exemple. La Generalitat no ha tingut cap problema en augmentar els impediments per poder accedir a aquesta ajuda, i l’ha limitat a 5 anys (tothom sap que les crisis duren només 5 anys, no?); en canvi, l’ajuda homologa que gestiona l’Estat es va quedar com estava. Així és com funcionaria aquest nou país.

    I els que ara vinguin a dir que la gent s’ha de buscar la vida i que l’estat del benestar impedeix l’economia competitiva, recordar-los que, tot i que a tothom ens agrada pensar que el que tenim ho hem aconseguit gràcies a la nostra intel.ligència, pocs poden dir que no han necessitat ajuda de la seva familia per estudiar, aconseguir una bona feina, obrir un negoci… Un estat ha de garantir a la gent menys afavorida l’igualtat d’oportunitats, que no depenguin únicament de la familia que els ha tocat en sort.

  5. 11/09/2012 a les 21:01h per maria r

    No creo que la independencia sea posible de forma democrática y menos aún militar. Con gran respeto hacia el sentimiento nacionalísta creo que es una lástima el malgasto de esfuerzos concentrados en algo que no va a ser posible y menos aún a corto plazo, cuando el verdadero problema a liquidar está precisamente en el gobierno y pienso que todos los españoles deberíamos unirnos y concentrarnos en expulsar, exigir a este gobierno que ha conseguido el poder mediante engaños y nos está llevando a la ruina, que nos utiliza para salvaguardar sus intereses creados y los de sus amigos que se vayan, que vuelvan a convocar elecciones y que hagan lo que el pueblo pida, que para eso, trabajan para nosotros.

  6. 11/09/2012 a les 22:59h per jordi

    si catalunya en mig termini es declara independent quin parer tindria el PP/PSC/IC continuarien conservant la cadira?

  7. 11/09/2012 a les 23:24h per Juanan

    Joan (o la persona del partit del PPC que ha escrit això)

    Catalunya ja està boicotejada per espanya en tots els sentits (infaestructures,dèficit fiscal, boicots comercials “yo no compro nada que se haya fabricado en Catalunya o de marca catalana”..solució ho vens a un altre pais com ja van fer eld del cava que tot i el Boicot del cava van augmentar vendes aquell any obrint mercats al Japó Xina USA Rússia i augmentant els abans existents..de rebot els catalans van deixar de consumir Riojas…i es van vendre més vins catalans que mai per això el PP de la Rioja va dir als del PP que paressin el carro del boicot al cava)

    Catalunya paga el 25% dels impostos d’Espanya (com diu el Sr Rehn economista en cap del BCE el problema d’Espanya és que només el 20% del territori és competitiu no com Itàlia que ho és el 50% del territor… A Espanya només dona el nivell Euskadi i Navarra amb el concert, Catalunya una mica València i Balears. Espanya és un país intervingut sense cap poder que viu del que li envia Europa i del que espolia a Catalunya València i Balears.( No pinta res i Alemanya fa i desfà com vol). Encara faran fora a Espanya de la UE o de l’Euro. (lo d’europa a 2 velocitats i tal… països seriosos i països PIGS.

    Catalunya com a regió és el 4rt motor d’europa. La UE ja ha dit que si Catalunya s’independitza haurà de negociar la seva entrada a la UE (els equisits els complim de sobres…de fet Catalunya PAGA i NO REP)

    Suïssa i Noruega no formen part de la UE i ben bé que estan.

    El que no pot ser és que Espanya ens robi 40% dels impostos que paguem.

Comenta

*Camp obligatori
*Camp obligatori

Normes d'ús
  • Aquesta és l'opinió dels internautes, no de 8 al dia ni 8TV.
  • No s'admeten comentaris contraris a les lleis espanyoles o injuriants.
  • Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.